dijous, 12 de febrer del 2009

Per una política silenciosa...


...contra la política del silenci.
Doncs això; els polítics espanyols estan acostumats --i acostumant-nos-- a no callar, a parlar sense parar, a fer quant més soroll millor. Especialment quan han de callar perquè les evidències els cauen a sobre com gota freda imprevista, que no imprevisible.
I el que més em molesta és que aquesta política del soroll és realment la política del silenci, la que no diu res del que realment importa, en la que es callen les veritats.
I en totes les cases es couen faves.


2 comentaris:

Rafeta ha dit...

Estic totalment d'acord en tú. De fet, crec que sols es parla per a no dir res o per anar en "contra de" A partir d'ara, en lloc de olítics, que manen els ¡Químics!, Els químics són el futur.

Nico ha dit...

Benvingut!
Doncs sí, al remat la vida és una simple successió de processos químics. Visca l'àcid sulfúric!
Per cert, a la foto ixes un poc "quadrat". És de la comunió?